Espanyol

El vertigen truca a la porta

Tensió. L’Espanyol veu com la lliga s’estreny just en el moment en què la seva quota de punts s’aprima i cau de la zona d’ascens. La calma i la resiliència mental, decisives per assolir l’objectiu

L’Espanyol viu en una constant muntanya russa d’emocions des que va encetar aquest nou any. El comiat del 2020 convidava a gaudir de l’infern de segona com aquell qui passa pel purgatori dibuixat per Dante a netejar les seves penes després d’un curs terrorífic a primera. El gol de Raúl de Tomás, amb aquella vaselina inacabable des de la medul·lar, era el colofó d’un triomf contra l’Almeria que situava els blanc-i-blaus líders de segona amb 42 punts. Era el colofó d’un primer tram de lliga que va vorejar l’excel·lent. L’equip era competitiu, tot i que li faltava la brillantor necessària. Però quan els resultats acompanyen, l’estètica passa a ser residual.

El 2021 costa de digerir, o si més no, l’Espanyol s’està comportant com aquell que es prepara un règim estricte per baixar de pes i veu com la bàscula no respon als seus desitjos i objectius. El problema és que l’entitat barcelonina s’ha de moure en punts i veu com els resultats són discrets per a les seves aspiracions d’ascens: 12 punts dels 27 en joc des del canvi d’any expliquen per què l’Espanyol no està en llocs d’ascens directe. Els blanc-i-blaus acumulen les mateixes derrotes, tres, i els mateixos empats, tres, que en les dinou jornades disputades al llarg del 2020. La xifra és eloqüent i l’estadística marca una clara tendència que allunya, de manera momentània, els catalans del seu objectiu ineludible: l’ascens.

La lliga fa pujada i el temps per rectificar cada vegada es fa més prim. Catorze jornades són un marge suficient per corregir el rumb, i encara més si l’objectiu només és a un punt de distància. No obstant això, la situació de vertigen truca a la porta i exigeix a l’Espanyol una reacció immediata per no alimentar, encara més, els dubtes i la deriva d’uns resultats discrets.

El gran aval de l’Espanyol és la fortalesa tècnica de la seva plantilla. Té uns futbolistes superdotats, si analitzem la mitjana de la categoria, però aquesta qualitat s’ha de plasmar en el terreny de joc i en els últims partits ha fet llufa de manera flagrant. El duel contra l’Oviedo és d’aquells que deixen un regust de preocupació. Un equip que meravella en el primer quart d’hora i que perd l’oremus per fer el segon i mortificar el seu adversari. És el problema sempitern d’aquesta plantilla, que pot però no pot i que necessita fer un pas endavant per no caure en la trampa del bloqueig psicològic i els fantasmes del passat. Precisament, l’Espanyol té la clau de l’ascens en la seva pròpia essència: els jugadors. Però a la vegada és el seu parany més gran, no acabar de creure’s aquesta superioritat i jugar els partits amb el fre de mà posat o mirant el retrovisor. Aquí escau una anàlisi acurada des de la banqueta en què Vicente Moreno ha de mostrar enginy per descodificar aquest final de lliga. De fet, el tècnic és el pal de paller d’aquest projecte. El director esportiu, Francisco Joaquín Pérez Rufete, se la va jugar amb un especialista en ascensos. Era el motor per aconseguir l’objectiu de retornar a primera i en les seves mans, o millor dit, la seva sapiència, rau la solució de sobreviure a aquest moment de màxima incertesa en els resultats que viu l’entitat. Els nervis són grans i estan a flor de pell. La directiva està encotillada amb la por d’un fracàs que no es pot permetre de cap de les maneres i, ara, ser el favorit i l’enemic a batre per pressupost i plantilla sembla una rèmora, més que un impuls. Cal tenir el cap net en un moment en què la competició s’esvalota i agafa camins insospitables. És el moment d’agafar el timó de manera ferma i no defallir perquè el temps cada vegada és més escàs i els punts que s’escapen no es poden recuperar.

Embarba, confiat

“De cap manera estem en el pitjor moment de la temporada. Som autocrítics, potser els resultats no són els esperats, però la situació és molt favorable amb vista al tram final. Ni de bon tros estem en un mal moment”, insistia ahir Adrián Embarba, un dels capitans. Un discurs tranquil però que xoca de ple amb el nerviosisme de la parròquia blanc-i-blava, que veu com el seu equip només ha sumat nou punts en aquesta segona volta. “Soc un noi de futbol i jo també he sigut aficionat. És normal, veient la situació, la plantilla, el club i el que representem, que hi hagi nerviosisme”, va reconèixer. “Demano tranquil·litat perquè ningú pujarà al març. També ens identifiquem amb ells en la seva intranquil·litat. Vull dir-los que estiguin tranquils, que ens continuïn secundant. Nosaltres estem molt tranquils i confiats que l’objectiu s’aconseguirà”, va reblar el davanter, que va intentar fer un discurs proactiu i l’únic moment de crítica de la seva roda de premsa d’ahir va ser prou eloqüent: “Si ja no estem en llocs d’ascens directe és que no ho estem fent bé.” I és que amb un ritme de 12 punts de 27 de possibles, l’Espanyol no acabarà entre els dos primers. Per tant, necessita augmentar el ritme de puntuació per fugir dels fantasmes del passat i aixecar la moral de la seva tropa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.