Espanyol

La novena simfonia

Embalats. Excel·leix en el seu futbol aconseguint una nova golejada davant el Fuenlabrada i enllaça nou jornades sense perdre amb tres victòries consecutives que refermen el lideratge

Espanyol 4 Fuenlabrada 0

ESPANYOL:Diego López; Óscar Gil, Calero, Cabrera (Fran Mérida, 45’), Dídac Vilà; David López, Darder (Pol Lozano, 66’), Embarba (Vadillo, 56’), Melamed( Vargas, 73’); Dimata (Wu Lei, 56’), Raúl de Tomás.FUENLABRADA:Rosic; Iribas (Sotillos, 52’), R.Pulido, Diéguez, Glauder; Fuentes, Pathé Ciss (Valentín, 75’); Mula (Salvador, 45’), Nteka, Óscar Pinchi (Espinosa, 24’); Borja Garcés (Damián, 75’).GOLS:1-0 (17’) RDT, de penal; 2-0 (29’) Embarba; 3-0 (41’) Pulido en pròpia porta; 4-0 (65’) RDT.ÀRBITRE:Galech Apezteguía (Navarrès) T.G.:Iribas (31’); Cabrera (32’); Borja Garcés (45’); Fran Mérida (76’); Valentín (78’), Salvador (86’). .T.V. Nteka (16’).

Vicente Moreno és un tècnic aplicat. En els pitjors moments de la temporada i sense aixecar la veu, la seva reflexió serena dibuixava un convenciment per la feina que estava fent. Ni els tres empats consecutius davant Sporting, Oviedo i Mirandés el van fer dubtar del dinamisme del seu equip. Aquells tres empats van ser l’antesala del que s’ha vist en els últims tres partits. Tres golejades davant el Logroñés (4-0); Castelló (3-1) i ahir davant el Fuenlabrada (4-0) que ratifiquen la gestió del preparador de Massanassa. Els dubtes de la parròquia de fa tres setmanes s’han convertit en certeses després d’uns números rotunds que conviden a l’optimisme. La segona divisió és com un acordió. Cal ser contorsionistes en una realitat adversa i difícil de pair. Cada partit és un parany o un cul de sac imprevisible, però l’Espanyol ha arribat a aquest tram final de la lliga amb una disciplina tàctica diàfana i, el més important, psicològicament endollat i enèrgic en els seus moviments.

El duel davant del Fuenlabrada s’entreveia com de digestió dura. Trànsit lent i pedregós per empaitar els tres punts. Els madrilenys era un rival temible i rocós, però que es va desfer des del primer minut per l’empenta local. L’Espanyol és un equip que entra com una allau de neu en els partits. Ja no és aquell equip tímid i amb la calculadora a la mà per minimitzar els esforços. Ha traspassat el mur de la marató i ara s’aboca a recollir els fruits de l’esforç fet des de l’inici de curs. És el moment de buidar-se i amarrar l’ascens amb les dues mans i així és com juga l’equip. Un lleó salvatge, ferotge i sense corretja. Aquest és l’Espanyol que es va trobar un Fuenlabrada que no va inquietar a l’Espanyol. Els quinze primers minuts van ser simptomàtics. Rauxa i descompressió sense aturador amb RDT i Dimata com a referència ofensiva. Un 4-4-2, en part, motivat per la baixa de Melendo (positiu per COVID) a qui també cal afegir Lluís López pel mateix motiu. Però aquest Espanyol ha après a competir i a lluita i, així, la sort cau com fruita madura. Una rematada de Raúl De Tomás va ser desviada per Nteka amb la mà a instàncies del VAR. Expulsió del jugador del Fuenlabrada i RDT no fallava des del punt de penal.

La superioritat numèrica només va accelerar els esdeveniments del partit. Monòleg local. Embarba recollia una assistència en profunditat de David López per fer el segon amb un xut creuat. Vuitè gol del madrileny que torna a ser el futbolista brillant i expeditiu de la primera volta. Darder s’inventava el tercer fent un regat infinit dins de l’àrea i arribant fins a la línia de fons a la recerca d’un rematador. Pulido es va fer el gol en pròpia porta. No s’havia arribat al descans i el partit estava liquidat.

La segona part va ser un tràmit que va servir per arrodonir la golejada. RDT feia el doblet i sumava la 18a bala en el seu revòlver. Vicente Moreno aprofitava la tranquil·litat del partit per donar minuts a futbolistes menys habituals com Pol Lozano, Wu Lei, Matías Vargas, Vadillo i Fran Mérida. Golejada al sac i tres punts més per reforçar el lideratge. Un partit amb bones sensacions i un missatge a la resta de candidats per l’ascens directe: l’Espanyol ha posat la directa i prem l’accelerador de manera decisiva. La cadència dels últims resultats és contundent: nou jornades sense perdre. La millor ratxa de la temporada. Els últims tres partits són victòries amb golejades. 11 gols en tres partits. L’Espanyo s’endinsa en el tram final de la lliga de manera excel·lent i amb perspectives immillorables. Diumenge visita al cuer amb la missió de seguir sumant victòries. De moment ja té la novena simfonia. I és que la melodia que toca l’Espanyol és la del ritme de l’ascens i jugant amb aquesta actitud i convenciment l’objectiu de retornar a primera no es resistirà. El futbol i la màgia són blanc-i-blaves. La paciència de Vicente Moreno tindrà premi, però, com sempre, ell no aixecarà la veu ni ara ni en el dia de glòria.

ELS VESTIDORS

Els quinze primers minuts han provocat el que ha vingut després. Estem en un bon moment
Vicente Moreno
entrenador de l’espanyol
Volíem donar un cop per seguir primers. Encarem la recta final amb ganes i màxima confiança
Adrián Embarba
davanter de l’Espanyol
No deixaré de treballar. Més enllà de jugar o no, la meva actitud serà positiva
Raúl de Tomás
DAVANTER DE L’eSPANYOL
L’expulsió condiciona però en el primer quart ja eren millors. No hem comparegut
José Luis Oltra
ENTRENADOR DEL fUENLABRADA
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.